Diverses bandes van deixar el metall més industrial en el seu millor moment per mantenir l'èxit amb una música molt més rockera, entre ells comptaríem a Papa Roach, Powerman 5000 i, com no, a Drowning Pool.
Encara que dels tres, Drowning Pool han estat els que més han evitat encasellar-se i acabar fent un hard rock modernet, i ho demostren amb aquest nou treball, que encara que compti amb temes com el single “Turn So Cold” amb alguns tocs molt a lo Nickelback, la resta del cd manté un so general molt més numetaler, més proper a les seves arrels, i allunyant-se completament d'aquest hard rock de base amb tocs industrials o numetalers.
Ens tornen a demostrar que tant ells com els seus productors són bons en el que fan, i són capaços d'encarar la seva música a un estil o un altre, a cert so o al seu oposat, però sempre obtenir bons resultats.
Aquest disc homònim (això és com l'eclipsi d'Herois, cada tres o quatre anys, n’hi ha un en què comencen a aparèixer no superpoders, però sí discos homònims la majoria d'ells d'alta qualitat), combina de la mateixa manera els temes un tant més comercials amb els més potents que faran les delícies dels seus fans, així com qualsevol que agradi de la música mogudeta i moderneta.

Lluís