Quinze anys de carrera i vuit cds d'estudi avalen a aquests brasilers que ara, havent escoltat aquest nou cd, em sap haver greu descobert tan tard.
Grup de hard-heavy melòdic que inventar, el que es coneix comú i generalment com a inventar, doncs gairebé que no inventen res. Però el que es diu composar i tocar, ho fan molt bé.
Encara que no inventin res, no estem parlant d'un hard-heavy clàssic, sinó de quelcom amb una producció més actual i alguns ritmes més moderns que s'allunyen del típic i tòpic dels 80 (encara que també tinguem temes de tall més clàssic com “Freedom” predominen les que no, a destacar “Nomad” i “Signs”, genials).
Bons músics, encara que potser el bateria hauria de deixar-se anar un xic més, en petits detalls és molt bo, però massa conservador i rígid en el gros dels temes. Les cançons s'aparten tant en estructura com en intenció dels 80, com hem dit amb tocs més moderns i fins i tot algunes parts més progressives (on estan aquests bons detalls a la base rítmica), conduïts per una bona veu que no va on sap que no podrà arribar, i mantenint-se on ho clava tot a la perfecció.
És un molt bon disc, i faltarà trobar temps per veure si els seus anteriors cds tenen un nivell similar a aquest “Bravo” per saber si estem davant una desconeguda gran banda.

Lluís