La nova anada d'olla del nord d'Europa ve de la mà d'un sextet suec que s'ha fet anomenar Diablo Swing Orchestra. El nom, compost per tres apel.latius defineix ja bastant bé el que són les intencions d'aquesta banda debutant. Diablo; aporta la part fosca, agressiva, el costat Heavy de la música. Swing; és la paranoia musicalment personificada. Orchestra; el complement, la veu operística, el cello, la base electrònica-orquestal.

I tot això a què ens duu? A la versió reduïda i macabra dels Haggard. Començant pel seu nom, pel títol del disc, fins i tot per la discogràfica, la portada, la seva pàgina web i un llarg etcètera de coses que els situa com a banda de malalts mentals però que a l'hora de crear ningú els pot recriminar res.

Melodies exigents, penetrants i recatades, barrejades amb la duresa i l'agressivitat que ja per si mateix duu el Metal, amb l'afegit d'una veu femenina i l'humor i la gràcia de saber barrejar estils musicals aliens al Metal com per exemple el Swing, Jazz, Opera i la música clàssica, fan d'aquest "The Butcher's Ballroom" una proposta molt interessant, una sala de ball digna de visitar, i una banda que sens dubte tindrem present en les nostres oracions i de la qual esperarem continuïtat i la seva presència en les nostres localitats.

Sergi