“The Butcher’s Ballroom” tot i que no va arribar a ser un complet disc ens va arribar a sorprendre molt positivament. Un debut, una banda nova i original, que s'atreveix a provar combinacions noves en la música, fregant la psicodèlia i sobretot jugant amb la paranoia i un ventall molt extens i impensable d'estils musicals molt dispars entre ells i aparentment res relacionats amb el Metal. El debut de DSO ens va agradar, però cal ser sincers, temes complets i indiscutiblement grans en trobem un (sobretot) o dos. “Sing-Along Songs For The Damned And Delirious” és el segon treball, tres anys després del seu debut i tenim una clara evolució compositiva pel que fa al seu antecessor “The Butcher’s Ballroom”. Sí que tal vegada sigui cert que el disc en la seva globalitat enganxi menys que l'anterior, però és una evidència la millora a la feina tema a tema, la maduresa compositiva, la dedicació i l'emocionalidat lliurada en cadascun dels temes, jugant una vegada més amb la paranoia i la psicodèlia, passejant-se pel ventall d'estils musicals que van de l'opera al jazz, passant aquesta vegada fins i tot pel tango i com no el Swing com ja van fer en el seu debut.
Per bé que no aconsegueixen ni amb aquest ni amb el seu anterior àlbum assolir la fórmula exacta del disc perfecte, aquest segon disc els consolida clarament en la seva bogeria musical, una cosa que ha de servir-los per motivar-los a seguir millorant amb cada pas que donen.

Sergi