"The Final Chapter", un títol que defineix de forma clara el que significa aquest disc per a la banda; el seu últim treball, la dissolució d'aquests com banda, almenys sota aquest nom.

"Pariah"; un inici brutal per a un disc. Contundent. Potent. Digne de qualsevol dels grans del Power Metal europeu.

"Better Man"; Impressionant. Velocitat, melodia, canvis de temps, tornades enganxoses. Aquest disc comença a tenir quelcom.

"Curse of the Pharaohs"; una pausa, un moment èpic ple de bones melodies.

"Fire of Time"; trepitgem de nou.

. I així successivament. Fins arribar a l'estancament. Però tot i així, i encara que em dolgui dir-ho, aquest últim treball dels australians Dungeon m'ha agradat. I dic que em dol perquè encara que "The Final Chapter" flaquegi en quant a la seva estabilitat, aquest és un bon disc de Power Metal, però serà l'últim per a la banda australiana. Un final més que digne, i que t'obliga a replantejar-te moltes coses. Quin ha pogut ser el seu mal fins a avui per a passar tan desapercebuts per al món? Ésser australians potser? Els continus canvis en la formació? La falta d'un disc contundent per a tenir motiu suficient per a destacar-los de la resta de bandes que formen la muntanya del Power Metal?

Potser aquest "The Final Chapter" no destacarà per la seva originalitat (igual que la carrera de Dungeon en general), però per molt menys hem aixecat un pedestal a un disc (o grup). Aquest disc està carregat d'intencions, de velocitat, contundència, varietat de temps i bones melodies.

El testimoni de Dungeon es presentarà sota el nom de Lord, el projecte fins ara paral.lel del seu vocalista Lord Tim. I. Què voleu que us digui?

Sergi