És curiós això de la globalització. És curiós veure com un fenomen (que possiblement ni sigui "un" ni sigui "fenomen") pugui comportar coses tan diverses com la brutal dinamització de particularismes culturals i la mobilitat ràpida i precisa per tot el planeta, simplificant molt i a mode d'exemples. Entre les coses bones hem de comptar els casos com el de Dusk, una formació del Pakistan de la què ens ha arribat, amb tota la naturalitat del món, el seu nou treball, "Jahilia", quelcom impensable fa tan sols uns anys. El millor de tot, per suposat, no són les circumstàncies, que també, sinó l'àlbum en sí, tota una fita discogràfica en creativitat i innovació en quelcom que es defineix com "Complicated Doom-Death Metal", és a dir, Avantgarde. El qualificatiu, el teixell, pot resultar una mica "flamboyant" a ulls dels profans del gènere, però gaudeix de precisió rellotgera si considerem que tant els elements que es prenen -tan heterogenis que llimen la paradoxa-, com la forma d'estructurar-los -d'una complexitat agradablement esperpèntica- i, finalment, la manera d'executar-los -de freda i conscient lucidesa-. Tot això fa que Dusk, igual que moltes altres bandes del seu entorn estilístic, realment vagin un pas més enllà, veritablement siguin l'avantguarda del Metall, paper que és necessari, i increïblement interessant, que algú interpreti, malgrat que el lloc del repartiment que ocupen acostumi a ser poc agraït.

Ivan Sáez