Pot ser que aquesta gent d’Stenhamra no arribin a tan alt nivell com al que arribaren els nostres estimats At The Gates ni al que venen aconseguint Dark Tranquillity, però no només dels grans viu el Metal i si et trobes entre els seguidors del Death suec, com un servidor (altres coses no confessaré, però això...), no se’t pot escapar l’ocasió de profunditzar un xic més i així deixar de limitar-te al camí marcat per l’amic Strömblad.

De forma que els Ebony Tears acompleixen amb tots els cànons de l’escola sueca, tot i que això sí, un xic més parcs a meloiíes que molts de llurs compatriotes.Això és degut potser a la falta de músics, doncs la formació (que compleix amb les seves tasques perfectament, tot sigui dit) es resumeix en Johnny Wranning a la veu i Conny Jonsson a les guitarres i al baix; completen el cartell un amiguet matxacant esplèndidament la bateria i algú ficant una intro de violí per allí.

Si Barri Sesam se t’ha tornat molt “light”, passa’t a la moguda sueca, veuràs com frueixes com un cabr...