Crec que aquest mes batré el meu propi record. Amb aquesta, ja seran tres les crítiques positives que hauré fet. I tant de bo que sempre fos així. Això demostraria una bona salut dins del gènere musical al que ens dediquem.

La part negativa de l'assumpte és, que no aconsegueixo desprendrem de la meva aura d'indignació moral. No aconsegueixo eliminar aquesta adrenalina residual que col·lapsa els meus centres neurològics i, que brama per projectar la meva indignació existencial contra quelcom, algú, cosa.

Ebony Ark no m'ho permeten per que han creat una obra sublim, de, què? Dark Metal? No! No vull definir-los. Em nego a que una gent que al igual que és capaç de captar la teva atenció amb atmosferes tenebroses, crea el perfecte plaer auditiu amb unes estructures progressives properes a Dream Theater, o desfan la teva massa encefàlica, fins a la mínima expressió de la pols amb uns ritmes eixordadors. I si amés compten amb una cantant amb unes condicions espectaculars…

Siguem sincers, traguem-nos el barret i agenollem-nos davant de qui s'ho mereix.
Ebony Ark: Cum laude.

P.D. L'odi perdura.

Devi