De vegades et trobes grups amb qualitat sobrada i una bona carrera musical a les seves esquenes, però sense discogràfica, i encara que el mercat estigui molt malament, et sap greu que no disposin del suport d'un segell. Aquest no seria el cas d'Echoterra, qui han gravat una maqueta força cutre i intenten colar-ho com a cd.
Com no, es tracta d'una noia a la veu cantant sobre alguna cosa que intenta ser metall simfònic. Potser, si la maqueta tingués una mínima qualitat de so, podríem analitzar el fons de la música, però a part dels teclats, la veu força insípida de Suvi Virtanen i la bateria en segons quina cançó, la resta queda força confús de fons.
M'ha sorprès força veure que es tracta de gent de Finlàndia, atès que des de sempre hem rebut primers cd, maquetes i demos d'aquest país, i tinc maquetes de xavals de 17 anys amb un so infinitament millor a…. això.
Musicalment (si es sentís tot) seria un cd de metall simfònic amb una vocalista que es grava en diverses pistes per a no ser tan monòtona… i ni així. Les guitarres queden totalment ofegades en el soroll de fons, i la bateria no saps si la van programar malament o la van gravar pitjor, però queda apagada o sense cos (depenent de la cançó), i era l'única cosa que podria haver animat una mica aquest… això.
Han de millorar… tot, bàsicament. Cremar l’estudi on van gravar això, deixar de copiar a les seves bandes favorites i crear quelcom propi i amb un mínim d'interès, com a mínim veig al seu web que han canviat de vocalista, a veure si aquesta té un xic de gràcia, i almenys sembla que ells tampoc estan contents amb aquest dis… això.

Lluís