Escolto més de 100 cds al mes, alguns amb un parell de cançons en tinc suficient per descartar-los, d'uns altres n’escolto un xic més, i molt menys d'alguns que no se n'han assabentat que ja no estem els 80 per editar produccions de vergonyós so i patètics vocalistes de pantalons estrets, ja que d'aquests, amb vint segons d'un parell de tracks a l'atzar en tens suficient (encara que si després et toca fer la crítica cal escoltar-lo tot per veure si ha quelcom menys dolent en el conjunt). Pocs són els casos ja en que trobes un disc que entre de bones a primeres, i raríssims allò que tant enyorem de finals dels 80 o principis dels 90: trobar un disc que pinta bé, guardar-lo per a quan tinguis temps, i que escolta rere escolta et va agradant cada vegada una mica més.
Aquest és el cas d'EchoVolt, qui s'han autoeditat un magnífic disc que es situa en la frontera del nu metall més melòdic d'uns Linkin Park i el més potent d'uns Ill Niño (també amb alguna percussió i un parell de temes que combinen l'anglès predominant amb parts d'espanyol).
L'espai musical pres per EchoVolt està força desocupat, i sembla ser l'objectiu de bandes sense discogràfica, com és el cas, o de petits segells independents. D'entre totes aquestes bandes, EchoVolt sobresurten per la qualitat de les seves composicions i la increïble producció d'aquest disc. És una llàstima que els grans segells no apostin per aquest estil, ja que crec que amb un mínim de promoció podrien teni r bones vendes, però el que és una veritable llàstima és que un grandíssim disc com aquest pugui passar inadvertit.
Per acabar ja, destacar que és un disc de debut, i per si fora poc, són espanyols, però que això últim no us tiri pas enrere, fins que no arriba alguna part en castellà ben pronunciat i amb sentit no te n'adones que no es tracta d'una banda de New Jersey o Boston.

Lluís