Fins ara teníem al senyor Cereijo o bé a Los Suaves o bé en la seva faceta en solitari. Per la part de Los Suaves, és una constant aportació de qualitat musical i sospito que qui aquests últims anys ha mantingut la fredor suficient perquè el grup no s'enfonsés (en alcohol bàsicament). I pel vessant més personal, teníem uns cds plens de tècnica i molt detallistes que potser no estaven fets per vendre milers de còpies, però sí per ser una referència en el pobre apartat del rock-metall instrumental d'aquest país.
Ara ens presenta una tercera faceta com ECO, i sincerament i encara que em sàpiga greu dir-ho, crec que s'ha equivocat, començant per l'enfocament musical i acabant en la producció del cd.
És una música que podríem definir com un rock urbà metal·litzat, actualitzat fins a cert punt, ja que la producció no té res a veure amb les d'aquest segle a la qual ja tant ens hem acostumats, i és més de meitat dels 90.
D'altra banda, aquest estil musical ja va intentar ser modernitzat amb anterioritat, com per part dels valencians Insania, encara que ECO es mostra més guitarrer i menys numetaler que ells, la base és similar. Són cançons que, encara que molt treballades a les cordes, multitud de detalls i sonoritats que mostren al mestre que hi ha darrere, són simples d'estructures i de melodies i recursos predictibles.
Si aquest grup no és un passatemps i es tracta d'un projecte de futur, crec que caldrà canviar l'enfocament, encara que ja se sap que amb una bona promoció i amb la targeta de visita d'algú tan reconegut poden anar tirant sense complicar-se la vida.

Lluís