EDes de fa força temps ja, Edguy com grup ha deixat de tenir sentit, és només el projecte d’en Tobias Sammet on no hi ha altres cantants col·laborant. I és una pena, no només per la resta del grup, sinó també pels fans que no siguin exclusivament fans de Sammet. Podria embolicar-me aquí explicant-ho de cinquanta mil maneres, però farem alguna cosa que serà més profitós per entendre-ho, i és comparar a Edguy amb sí mateixos, encara que un tant més joves, quan el 2003 van editar aquell “Burning Down the Opera”.
El “Burning…” era un directe amb bon so, tots els instruments al mateix nivell, o sigui, un bon directe. Aquest “Fucking…” té tots els instruments, sobretot la bateria, molt per sota del que és la veu, cosa que a part de promocionar a en Tobias, el que fa és restar-li sencers de potència al resultat final.
I si en Tobias fos el millor cantant del món, mira, passa, però ell mateix s'ha deixat en ridícul amb els darrers “Avantasias”, comparant-se amb els grans del gènere, i allí on els grans arriben sobrats, ell arriba amb prou feines i amb un filet de veu. Si comparem això als dos directes, prenent els temes que es repeteixen com “Vain Glory Opera” o “Out of Control”, notem com l'edat no només li ha fet perdre pèl, sinó també gran part de la seva veu. D'un directe a l'altra la diferència de cos és brutal, i ajuntant-ho amb la diferència de potència, l'única cosa bona que ens queda en aquest nou directe és un molt encertat setlist i l'esperança de que algú de l'entorn de Tobias li digui que no és Déu, i que aquest ho tingui present.

Lluís