Nou cd dels de Sammet, i nova mostra que porten més d'una dècada fora de joc. Des del "Hellfire Club" del 2004, no tenim més que discos sense un fil conductor a nivell musical, és a dir, sembla com si donessin com esgotat el seu so amb el "Mandrake", que en certa forma és la pura veritat, i es dediquessin a buscar un nou so, buscant temes més cañeros, enfocant-los de forma diferent, etc.
Però el resultat d'això són deu anys de proves musicals, i seguim sense trobar el so desitjat. no sé, si fos jo, potser després d'una dècada m'ho replantejaria.
En aquest "Age of theJoker" comencem amb un tema de més de vuit minuts que intenta ser progressiu-experimental, cosa pel que els músics demostren que no estan preparats i resulta en un impressionant avorriment per començar el disc.
El segon track és "Nobody'sHero", on, musical i vocalment, es foten a imitar a Saxon, això sí, amb part de la tornada una mica més "Edguy dels de sempre".
Després ve "Rock of Cashel", el primer amb una melodia en les tornades que enganxa i que ens recorda una mica el que van arribar a ser Edguy, encara que la resta de la cançó és senzilleta i sense res que ens indiqui que aquesta dècada de proves musicals ha aconseguit un bon resultat.
I així fins al final del disc, on proven fins al Country per sortir en el clot en què estan ficats. Però si Pain proven amb el country, penses "el boig d'en Peter ja ha fet una altra de les seves genials anades d'olla", ho proven Edguy i penses "hostia, què desesperat que està en Tobias, a veure si es passen ja al rock, pop o fins i tot country, on no hagi de forçar la veu que ja no té".

Lluís