Segon treball
d'aquests mongols i, no, no és cap insult, al contrari, ja que "Inner M" no significa més
que Mongòlia profunda, és a dir, que si fossin espanyols, segurament serien d'Albacete.
El seu primer treball ens va resultar curiós, com ho podien ser els primers treballs de Van Canto, Flametal
i tants altres que són bandes que es distingeixen de la resta no per la seva qualitat, si no perquè tenen
quelcom distintiu. Després ja en segons i tercers discos, o ens ofereixen alguna cosa més curiosa encara
(Flametal han fet cd de versions) o es repeteixen més que una pizza de xocolata i all (Van Canto, per posar
un exemple així a l'atzar), o bé, ens aporten una mica més de qualitat.
Aquest seria el cas d'Ego-Fall, que després d'un primer cd de death melòdic amb intros i tints de folk
mongol, ens porten un segon treball, ja sense traduccions dels títols de les cançons, cosa que fot força
per presentar els seus temes en la ràdio, on el folk xinès i mongol prenen molta més rellevància, i al seu
torn, s'integren més i millor en aquest death melòdic.
Així mateix, han millorat aquest death melòdic, tant en so com en execució, cosa que fa que Ego-Fall
passin de ser una banda curiosa, a ser una banda de death-folk melòdic a tenir en compte amb aquest segon disc.
Lluís
|