És hard rock, però és nu metall, és fosc però és potent, manen els ritmes però les melodies imposen el seu domini.... és una mica rar i incoherent, però enganxa i emociona.

Les modes van i vénen, que si el power, el happy pastelón, ara aquest death melòdic més modern, i abans de cada estiu i durant el mateix, el hard rock. Hi ha grups que s'apunten a una, altra o a totes les modes, uns altres passen d'elles i intenten mantenir un estil concret, uns altres passen d'estancar-se i segueixen una línia evolutiva encara que vagin canviant d'estil, i alguns, no sé si més murris o més voltors, entre els quals es troben 18 Visions, seleccionen el millor de cada estil i ho fusionen amb personalitat. Hi ha vegades que això resulta, simple i planament, un xurro (per no dir una merda que queda malament en una crítica així seriosa com aquesta), però altres vegades, si es fa amb el gust i la producció adequats, resulta no només interessant, també pot resultar alguna cosa molt digne i alhora agradable d'escoltar. Això és aquest cd homònim dels 18 Visions, que per ser, no és res en concret, però per no ser res, està molt bé.

Lluís