El títol del cd ho explica tot, com un titular de diari ben fet, i és que és això, una fusió entre folk, gòtic, new age, un fons orquestral, alguna base més electrònica i de segur que m'oblido de quelcom.
Ens recorda un xic a aquells cds de The Gathering en la seva sortida del metall gòtic, i que no sabies especificar exactament en quin terreny estaven, però en aquest cas, fet expressament, amb intencionalitat i traïdoria.
En contra del que em dicten els meus principis (massa vegades venuts per cervesa, sexe o ambdós), diré que l'únic que em sobra d'aquest cd són les parts més metàl·liques i canyeres (excepte en el tema “Addicted”, que hauria d'anar al final com a bonus track), ja que la conjunció de veu femenina, música més folk-celta amb aquests arranjaments de cordes i alguna cosa més chillout-new age, és quelcom que sona en perfecta harmonia, i els elements més metàl·lics trenquen aquesta cordialitat entre estils. Tot i així, recordar que Eilera tampoc era res creat amb ànima metàl·lica, la seva essència és més aviat rock gòtic amb alguns sons metàl·lics, per la qual cosa aquests contrastos no són tan grans.
És un bon cd per a un bon final de festa, uns moments de relax, per punxar de fons en un sopar, la pega és que sembla que aquests elements més “sorollosos” (estic parlant com el meu pare), els hagin posat una mica amb calçador per atreure al públic metàl·lic, i que el que se'ls dóna bé en realitat a Eilera és tota la resta, que per sort és la major part del cd.

Lluís