Feia temps que no deia això: Tots a buscar el casc amb les banyes, els que en porteu ja de sèrie per la parella, a fotre's!!!

Aquí tenim a aquests víkings (que si llegeixen aquesta crítica ens diran que els víkings no portaven banyes als cascs, però després l'acudit del principi no té gràcia), amb un nou disc i una nova tendència musical. Que ningú s'espanti, pocs grups hi ha que siguin més paganes i víkings a matar que els Einherjer, però fins ara, la música era pròpia de les tavernes plenes de barbuts i peluts, rotant per arreu i empassant hidromel sense parar (si no fos per això darrer us sonava tot veritat???). Doncs bé, no sé si veient l'èxit d'uns Thyrfing o per conviccions pròpies, o simplement perquè els han fotut fora del bar on composaven les seves cançons, la seva música ha virat, dins del vikinguismo pagà, vers aquella música de batalla, aquells ritmes que marquen el compàs dels rems del drakkar per a què, al següent track, es desenfreni com un desembarcament amb mort i destrucció com a presentació (i, perquè no, ja de passada i veient que s'hauran de matar a les ties bones del poble a arrasar, casi que les violem una mica abans).

Millora més que notable de Ragnar a la veu, i la resta, complint, com sempre, i si a sobre les melodies entre des d'una primera escolta, doncs ens donen un cd plenament recomanable.

Lluís