Què us penseu? Que a Itàlia tan sols es fa happy-power metal i a sobre dolent i típic? Bé, en un 99,9% sí, però de vegades ens sorprenen des de la bota del Mediterrani amb joies com aquest "Reverse".
Havien signat amb la seva anterior discogràfica per temps i no per discs, i com es van discutir, anaven recopil·lant idees esperant a què expirès el seu contracte... bé, idees i, sobre tot, mala llet, doncs el seu estil power-metal-progressiu ha evolucionat cap a quelcom menys progressiu i molt més pesat i potent.
Un disc extremadament homogeni en quant al so dels temes, àdhuc la versió de "My Sharona" portada al terreny dels Eldritch no contrasta en absolut amb la resta de temes, això sí, li dóna un aire eròtico-festiu al disc (i més encara el videoclip). Aquest so homogeni no comporta reiteració dels temes, ni molt menys, aquí estan totes les idees que s'han acumulat, sota una distorsió de guitarra molt peculiar (i un curro de la mateixa per flipar) trobem una base pesada i condundent com una gerra de cervesa negra de litre beguda tot just després d'un tiberi dels que paga el "jefe" per celebrar que la seva dona li ha demanat el divorci sense repartició de béns. I juntament a això, unes tornades melòdiques i d'altres més potents deixen el disc al punt.
No l'escolteu asseguts...
Lluís Batlle
|
