Definitivament, els directes són els buffets lliures del mon musical. Exposis el que exposis de la teva variada oferta, sempre acabaràs escoltant queixes. I nosaltres no serem menys, sentint-ho molt, ens falta l’entrecot amb salsa de ceps, o sigui “My Sharona”. Y és que “Reverse”, per a nosaltres la punta de llança del grup, ha estat inconvenientment oblidat.
Eldritch ens ofereixen un directe amb un format si més no curiós. En el primer disc, repassen els seus últims quatre llançaments, amb l’inconvenient ja esmentat i en el segon, quasi toquen sencer “El Niño” i rematen amb tres temes dels seus dos primers discs, amb la col·laboració del seu antic teclista Oleg Smirnoff. Tornem a la teoria del buffet; perquè apareix “Nebula Surface” quan solsament va ser un bonus track de “El Niño” i es deixen altres cançons en el tinter?
I ja prou, deixant les crítiques sobre el tracklist a banda, Eldritch ho borden sobre l’escenari, deixant-te amb ganes de veure’ls en directe, per efectius, preciosistes i tècnicament excelsos. Inclusive amb els temes del seu últim treball del que, molts de nosaltres no hauríem inclòs al set list i en canvi, el grup els dona un aire molt vital que els millora fins que encaixen amb el nivell de la resta de cançons, a excepció de “The Blackened Day”, un tema massa fluix en comparació a la resta.
Definitivament, no és el treball somniat en directe dels nostres idolatrats italians, però fa honor a una carrera plagada de genialitats i solament puntuals errors.

Devi