Aquests és d’aquells discs agraïts i d’agrair perquè ja feia massa temps que ningú no destacava les meves virtuts, (com no si en aquesta plana estic envoltat d’una colla de feixistes), i encara que no m’agradi fer-me propaganda és cert que “No One Does It Better Than Me”, tema que em mereixo per contundent, bandarra i ben fet. Calcat a la meva imatge. Però no acaba aquí la demostració de bon rock n’ roll (fans de grenyuts sinistres i pintats com una ramera psicòpata de mal gust deixeu de llegir), el disc sencer és del tipus “rara avis” que de principi a fi es degusta amb el delit d’una cervesa fresca estiuenca.
Electric Mary són senzills no van mai més enllà de les seves possibilitats, però la seva simplicitat i la seva honestedat fan que “Down…” es converteixi en el que molts voldrien aconseguir, un divertimento en majúscules. És difícil saber si en el que queda d’any algú podrà fusionar el rock clàssic, uns Cry Of Love, The Black Crowes i les ganes de passar-s’ho bé com ho han fet aquest grup, però de moment ja tenim un dels candidats a disc de rock de l’any.

Devi