En la mateixa linia de la seva maqueta anterior a aquest primer treball oficial (curiosa i originalment també anomenada Elmer), d'ara fa aproximadament un any, aquests argentins recuperen el hard-rock de finals dels 70, principalment prenent com a exemple a Van Halen d'aquella època.

Un compacte que alguns els pot deixar com si rés, donat que no és ni un grup ni un cd que aporti novetats importants al gènere (si no comptem que les lletres són en espanyol), però que a altres pot agradar. sobretot a aquells que enyorin el so de les guitarres d'Eddy, diríem també la forma de cantar de David Lee Roth, però no és ben bé el mateix, un estil molt semblant (lògic si considerem que també ho és el tipus de música i, en conseqüència, ho serà la forma de cantar, si no, Van Halen haguéssin passat desapercebuts, i, com molt desapercebuts, el que es diu desapercebuts, no varen passar).

Però no és només una versió en castellà de Van Halen, és un grup amb entitat pròpia, de composions personals, centrats en un estil bastant seu.Quan escoltem el cd podem pensar: no tenen la potència d'uns Blind Guardian, la velocitat d'uns Judas o les melodies d'uns Stratovarius, però el cert és que tampoc ho pretenen, sinó que la seva intenció és tan sóls la de fer bona música, i així com a Portugal el que més sortida té és el Thrahs i el Death i a Espanya el Heavy Melòdic i Progressiu, a Argentina hi ha un metal més proper al Hard Rock, potser sigui perque el primer grup que va trencar les fronteres amb bona música fou Rata Blanca i la seva estela persisteix encara avui en dia, potser és només la forma que tenen de veure el Metal a Argentina.... sigui el que sigui, si hi ha un grup que sobresurti en aquests moments del metal/hard-rock argentí són Elmer, que d'aquí poc podrem veure distribuïts a Espanya.

Les seves lletres ens parlen desentiments i cerveses, i és que qué més hi ha en aquesta vida per a fruïr? el sexe? hem dit que parlen de sentimentes, i hi ha gent que amb el sexe prefereix coses d'aquestes rares com ara l'amor, és quelcom que molts no entenem, però que sembla que hi és per a idiotitzar a la penya..... bé, d'això..... que m'he desviat del tema.

Doncs això és el que hi ha, no és un treball per a saltar com possessos, però tampoc és per a posar-lo per adormir-se, és quelcom per escoltar i fruïr d'una bona estona de Hard-rock com el que es feia abans, no com el que proven de tornar a fer els Dokken, que no sabem si volen tornar a fer el que ja varen fer a la seva bona etapa, si s'en foten d'ells mateixos i dels que pringuen comprant-se el seu darrer compacte o si els va sentar malament entrar als 90, Elmer és hard-rock de veritat.