Quintet que practica metal progressiu o simfònic, és digui com més els hi vingui de gust als fanàtics del gènere, que se inspira, com no!, en los inconfusibles Dream Theater.
I si diem, com no!, és degut a la gran originalitat que inunda l'actual moment del món musical. Si algú triomfa, doncs vinga ... Tot Déu a tocar com ells.
I realment Elsesphere tenen nivell, qualitat, tècnica, potser el cantant en el seu afany per cantar, encreuament entre Bruce Dickinson i James LaBrie (quants he definit ja d'aquesta manera?), perd força, talent que crec que posseeix, tenen el que un bon grup te que posseir, però els manca originalitat.
No és que siguin un plagi al peu de la lletra, no és que el desvergonyiment estigui per damunt de la originalitat, però, no pots estar fixant-te en el veí massa perquè si no acabes, parlant, caminant, conduint, comportant-te com ell.
Els esquemes, en desmesura, recorden als del grup de genis americans fet que resta interès al que, per a mi, són bones cançons.
I és que aquest grup sona compacte, sense fissures, però ...
Quan sàpiguen trobar el seu propi so es convertiran en una banda molt a tenir en compte.
La gran desgracia és que aquesta frase també la he dit masses vegades.
Devi
