Acabarem ràpid.

Aquesta gent practica un estil que podríem descriure com a tedi insubstancial, consistent en barrejar melodies que alguna gràcia podien tenir cap a finals dels 80, principis dels 90, amb lletres escollides a l'atzar de a saber on, però que de segur ningú hauria volgut utilitzar. Gràcies a Déu que el que no han emprat per a inspirar-se és el llistat telefònic, pèrque ni amb dosis extremes de surrealisme concibeixo algú cantant "Five,five, five, six, three, eight, Joooohn Smiiiith, Uh La Laaaa".

Pasem plana.

The No-Northernmost Killer Myself