Acabarem ràpid.
Aquesta gent practica un estil que podríem descriure
com a tedi insubstancial, consistent en barrejar melodies
que alguna gràcia podien tenir cap a finals dels 80,
principis dels 90, amb lletres escollides a l'atzar de a saber
on, però que de segur ningú hauria volgut utilitzar.
Gràcies a Déu que el que no han emprat per a
inspirar-se és el llistat telefònic, pèrque
ni amb dosis extremes de surrealisme concibeixo algú
cantant "Five,five, five, six, three, eight, Joooohn
Smiiiith, Uh La Laaaa".
Pasem plana.
The No-Northernmost Killer Myself
|