Més bandes noves de power metall. sembla que vulguin acabar amb nosaltres i tots els que pensem que si aparegués un virus que extingís al 90% de les bandes d'aquest estil seria una benedicció i no caldria imposar-li cap càstig a ningú. Però encara així, hi ha gent que segueix gaudint de l'estil, i segueixen apareixent noves bandes, normalment sense aportar absolutament res.
En el cas d'Enbound, tampoc aporten massa, o res. però a diferència del 90% de bandes actuals de power. no molesten.
Bones melodies, algunes de les quals ens recorden a uns Stratovarius de fa una dècada i mitja, és a dir, en el seu bon moment, altres una mica més intimistes, ens porten a pensar en el metall cristià nòrdic, tan en auge en aquests moments encara que cal reconèixer, que en proporció, hi ha més bandes decents de power cristià nòrdic que en altres bandes o tendències.
Sorprèn trobar-se amb què van passant les cançons i per res se't fa pesat o repetitiu el cd, han anat combinant temes amb bases més potents i veus més agressives, amb bases més tranquil.letes i línies vocals més melòdiques, sense arribar en cap moment al concepte "power edulcorat".
Potser a partir de meitat del disc va una mica de baixada en imaginació i varietat, però si repassem el que s'ha dit, efectivament exigeixo molt de les bandes de power, perquè n'han aparegut masses quan ja en sobraven la majoria de les existents, i sense un polsim d'originalitat ni bon gust en la seva pràctica totalitat.
Aquí no tenim originalitat, però el bon gust els fa passar el llistó, i l'absència de brams innecessaris, cors pomposos i d'altres coses que, directament sobren, porten al fet que els tingui ben considerats, tot i ser una banda de power.

Lluís