Els que hàgiu provat substàncies poc legals, barrejar cafè o coca-cola amb aspirines o simplement, ni que sigui sense voler, us heu linxat de productes per al refredat per poder sortir de festa i després us hàgiu pres un parell de cerveses, coneixereu l'efecte del “subidón” i la seva conseqüent i poc desitjada davallada.
Doncs bé, em van arribar dos discos d'aquesta discogràfica, ambdós de València, ambdós en valencià, vaig començar pel grandíssim disc que s'han tret de la màniga els freaks del Corredor Polonès, va ser un gran “subidón”, i aquest disc, sense cap mena de dubte, és la davallada.
Typical Spanish Cutre Metall, és el que tindríem aquí, pensava que ja només faltava esperar que fossin desapareixent a poc a poc les bandes que el practiquen, però es veu que n’apareixen de noves.
So deplorable, estructures senzilles, temes previsibles i, per si fora poc, un vocalista que no només no és bo, sinó que a sobre té un marcadíssim accent valencià que fa impossible que pugui atreure ningú que no sigui de la seva terra.
La crisi de la música ha fet que moltes discogràfiques tanquin, que els grups ja no puguin compensar les despeses de l'enregistrament amb les vendes, però també ha provocat que qualsevol grup pugui treure el seu disc al mercat mentre s'el paguin ells, han desaparegut els filtres de les discogràfiques. Totes les bandes paguen per a l'edició del cd i la seva promoció, això fa desaparèixer aquella imatge de la gran paperera de les discogràfiques on anaven a parar les maquetes de centenars de grups que pretenien ser fitxats, i també desapareixen les maquetes de 150 còpies per als col•legues i assistents als concerts i es converteixen en teòrics discos com aquest.

Lluís