Ens va arribar aquest cd al costat de la seva fulla de promoció, on deia que, com molts altres grups, els Enemies Swe havien començat copiant a grups com AC/DC. Per sort, aquests suecs han evolucionat més per a arribar a aquest primer cd que els australians en més de 30 anys de carrera.

És un hard rock potent, descarat i fresc, amb una veu a mig camí de les veus trencades del rock clàssic i les veus d'estils actuals més extrems. Les guitarres ens evoquen des de Cinderella, a AC/DC, a bandes nord-americanes més actuals com New American Shame o Hair of the Dog. Aquests últims, grups que ens van sorprendre gratament quan van aparèixer, però poc més, i potser Enemies Swe siguin un bon relleu per a ells (o per als avis que insisteixen en no retirar-se). Bon hard rock del potent, amb aquest punt just de punk per a donar peu al desfasament als directes i a una actitud musical més rebel, és com l'oliva al Martini, que li dóna aquest detall de sabor precís, i encara que odiïs les olives, mai et prendries un Martini sense una oliva.

Lluís