Des de les gèlides terres
russes (no tan gèlides botella de vodka
en
mà)
arriben els Ens Cogitans que rés tenen a
veure amb uns Gorky Park o uns un tant
oblidats.Aquests
moscovites de lanomenada generació
Yeltsin (batejada des dara mateix
per meva intrínseca persona de mi
mateix) poden presumir de tenir un so
bastant personal, que no original, que fa
de laudició daquest cd un
fet quan menys singular.
El
seu so de Heavy-Rock progressiu es
caracteritza per un marcat element
electrònic (de fet, alguns dels seus
membres tenen un projecte daquest
pal anomenat Oversun) tot i que ben
emprat per al que són els paràmetres
metàl.lics.
No
hi ha virtuosisme per part dels
instrumentistes ni massa potencia a les
guitarres de Dmitry i Sergey i això és
quelcom que es troba bastant en falta.
Pel contrari, ens compensen amb la
creació de bones atmosferes i sobretot
per lelegància amb que executen
aquests nou temes, especialment notable a
talls com Cage i No
place to burn it out.
Bona
mostra de la varietat i qualitat dels
grups de la decrèpita Europa roja.
Ivan Sàez