Gran millora dels que fins fa poc eren els víkings més lights i feliços del nord d'Europa, sospito jo que amb la total adaptació d'en Petri Lindroos (Norther) a les veus, amb la mala llet que el caracteritza.

No s'han passat del tot a un víking black, i fins i tot en alguns moments puntuals segueixen recordant-nos musicalment a les melodies felices extremadament ràpides d'uns DragonForce, però la veu d'en Petri s'encarrega de fer desaparèixer aquesta dolçor suporífera.

Els cors també són més víkings i menys happy-gais, cosa que ajuda a impregnar de força a les cançons, amb els riffs d'execució marca de la casa, essent el punt distintiu que des del primer disc mantenen els Ensiferum respecte a les moltes bandes semblants estilísticament parlant.

Aquests riffs enganxosos, al costat d'aquestes melodies característiques i aquests ritmes que ja ens porten més cap a Drakkars i batalles víkings que no a tavernes de banyuts de l'Edat Mitjana, fan que segurament ens trobem davant el millor treball dels Ensiferum, encara que ja no tenen el factor sorpresa que ens va enganxar als seus primers dos cds, són cançons més previsibles, i més amb la saturació de grups de folk-víking que hi ha ara mateix, però Ensiferum tornen a sobresortir d'entre tots ells.

Lluís