Arribar, enxufar-se i tocar com a autentiques bèsties. Això és el que dóna a entendre aquest darrer treball que han fet aquests bastards suecs. El seu desitjadíssim retorn a casa dels Sunlight no ha pogut ser més esclaridor, doncs deixa clar que al pasta més proper i concretament al seu desafortunat “Same Difference”, reberen alguns consells de la companyia per a que les coses es fessin d’una certa manera, un xic més a l’americana. Però un cop posats els peus al fred terra de la seva Suècia natal, han tornat a veure aquella llum demoníaca que ja els havia posseït en llur gloriós passat, i si bé no pots esperar ara que toquin un altre “Left Hand Path”, el cert és que aquest “Uprising” és tan bo com “To Ride...” Per tant, segueixen aquella línia de rock’n’roll dement i brutal, ple de riffs clàssics rebentats a cops de guitarra ultra guarros, textos escopits amb ràbia i una honestedat que es filtra per cada espai del disc. En poc més d’una setmana a l’estudi han parit una obra amb temes tan heavies com “Say it in Slugs”, “Scottish Hell”, “Seeing Red”, “Returning to Mandes” i altres que arriben als dotze en total amb els que a mi m’agradaria destacar que podrien convertir-se en els Motörhead de les noves generacions, però d’un rotllo més pesat. No crec que ni havent-lo produït els hagués quedat millor. Vicent Riera