CRÍTIQUES DE CDS

Entwine
Títol Time of Despair -2002-
Segell
Si algú pot, que em respongui a la següent pregunta: si a una persona li agrada una dona de bandera, la qual té una germana bessona amb el mateix cos abismal i que s'assembla molt a l'altra sense ser idèntiques les dues... algú pot creure que aquest individu pensarà que la germana no val la pena?

Ja sé que d'aquesta manera semblarà que estic llençant pedres contra la meva pròpia teulada en l'aspecte que considero que els senyors d'Stratovarius no tenen ja ni punyetera idea de composar un tema sense que s'assembli un altre que anteriorment ja han creat, o també Iron Maiden, Ac/Dc...

El cas és que Entwine no han fet cap gir radical al què ja ens van oferir amb el seu anterior "Gone". Perfectament podrien haver canviat i afegit aquella cinematogràfica frase als crèdits, que diu: "qualsevol similitud no és casual, ho hem fet perquè ens ha sortit dels c**lons".

Si a algú li va semblar un bon disc el seu anterior treball, mea culpa, li encantarà aquest "Time Of Despair".

La seva evolució ha estat molt bàsica. Uns petits retocs en la potència, lleugerament més durs... i no molt més que oferir que un magnífic metall gòtic amb un, també lleuger, regust electrònic.

Res més? Doncs no. Sincerament, només m'ha decepcionat que no hagin anat més enllà del que ja anteriorment havien creat i per una vegada no penso queixar-me. Tot i que en la seva defensa esgrimiré el simple fet que al menys ells, no han donat una similitud manifesta als seus temes, ans més aviat un aire per l'estil.

Devi

< Torna a l'Índex