Bé, no podem negar de cap de les maneres la qualitat musical i compositiva recreada en aquest àlbum debut anomenat "The Phantom Agony"; al igual que tampoc podem negar la gran producció aconseguida a càrrec de Sacha Paeth ni la gran troballa que suposa l'angelical veu de la nouvinguda Simone Simons. Ara és quan ens podríem plantejar la pregunta filosòfica de l'any: ¿De veritat feia falta crear un grup com Epica? Quan el membre d'una banda reconeguda decideix invertir part dels seus esforços i inquietuds musicals en crear un projecte paral·lel, en principi es suposa que el motiu seria el de intentar experimentar amb nous sons, buscar idees noves i fresques.....en definitiva, allunyar-se una mica del que fas habitualment amb el teu grup de tota la vida. Bé, doncs Mark Jansen no ha fet ben bé això, sinó que ha muntat un grup que, per dir-ho clarament, ens recorda massa a After Forever.

Està clar que, com el seu nom indica, Epica resulta ser un grup més èpic que After Forever i, en definitiva, més grandiloqüent, però al escoltar-los no pots deixar de pensar en After Forever, fins i tot la producció ve a ser la mateixa en els dos grups.

Bé, el segon paràgraf d'aquesta ressenya no és res més que una reflexió personal que no ha d'impedir als fans de Mark Jansen ni d'aquest gènere musical de gaudir d'aquest molt bon disc d'Epica, però per la meva part només desitjo que en el següent treball, Mark aconsegueixi ampliar horitzons i allunyar-se una mica de les influències d'After Forever, perquè de qualitat musical precisament no n'hi falta, i com ja he dit anteriorment, la veu de Simone Simons és una gran troballa per als amants de les veus angelicals femenines.