De vegades ens sentim reconfortats de veure com grups locals, entre els quals es troben els Erm, aconsegueixen editar un disc com el que m'estic escoltant. El pensar que tants anys de ràdio i webzine, de fotre canya als grups power típics i tòpics, de rebre e-mails i cartes de queixes, insults o directament amenaces per part dels fans o dels grups mateixos, es veu recompensat en escoltar aquestes cançons.

Rock-Metall de tints industrials (sobretot per uns teclats que sempre han tingut una importància essencial per al grup i el seu so), amb algunes melodies més poperes i una base molt contundent. La melodia la duen els teclats i la veu d'en Jordi (menys neta que en directe, cosa que s'agraeix en no contrastar tant amb una música de molts greus, i resultant en fantàstiques melodies vocals com la de l'homònima "Erm").

En Narcís a l'única guitarra del grup, s'uneix a la base rítmica d'Abel al baix i en Pep a la bateria, encara que en aquest disc no trobem tota la potència que ens ofereix la bateria en directe. Això és un punt negatiu per als seus seguidors, ja que en el global del cd trobaran a faltar una mica de força, però és una bona aposta comptant que el disc l'edita un segell sense massa experiència en Metall i música no comercial, i que els seus temes estan cantats en català, cosa que ja els tancarà moltes portes, no és moment amb un primer cd d'espantar als quals es puguin acostar a aquest tipus de música.

La qualitat de so no seria comparable a treballs que ens vénen del nord d'Europa, però si que està molt per sobre dels primers cds que editen les bandes de la península, i si no sabéssim que aquests temes ja sonaven així després de molts concerts, diríem que el treball de producció també és una meravella.

Lluís