Home, no exagerem, no s'estan inventant res. Però sí que tenen un punt d'original, que fa que quan te'ls escoltes et vinguin al cap molts altres grups, i al mateix temps, que tinguin aquest so personal i intransferible. A estones amb ritmes pesats, de vegades amb pacients i elaborades melodies, i en alguns moments fins i tot amb un regust gairebé funky, potser el principal problema del disc (tot i que alguns hi poden veure una virtut, per què no?) és precisament que no ofereix una línia d'actuació massa clara, i en alguns moments la successió de temes lents acaben per fer baixar el ritme general, tant a nivell de força com de qualitat.

A destacar, per mi, les tornades amb uns cors que podrien haver estat firmats pel mateix Aladín o en Pumba i en Timón; brillant contrast estilístic el que aconsegueixen amb aquestes segones veus gairebé barroques. El tema que obre el disc és una autèntica bomba, que ens mostra el millor que poden oferir Estirpe. "Vértigo" és un tema completament rodó, que deixa el llistó molt alt per la resta de cançons. A partir d'aquí, algunes immenses perles com "Ven a Respirar", "Saber Esperar", "Más Azul" (amb la col·laboració de Molly de Hamlet), i un fantàstic últim tema, "Llévame". Aquestes potser serien les cançons més carismàtiques del disc, les demés, sense arribar al nivell de les mencionades, no fan cap nosa; al contrari, és un disc bastant rodó. Tinc ganes de sentir el seu proper àlbum d'estudi, estic segur que m'acabarà de convèncer del tot.

URi