Aquest creuament de cultures, francesa i ianqui, es noten en la composició dels tres temes ( quatre si comptem la intro ), on es denota el no saber exactament cap a quin estil inclinar-se, si cap al dur power americà o el més melòdic del gènere europeu. Això, potser, li treu un xic d'atractiu als temes, més per indefinició que per qualitat.

Gerard Fois, màxim responsable de tot, composició, producció, gravació i quelcom és, és un bon cantant, potser s'excedeix als tons en alguns moments, deixa a la resta del grup temps per al lluïment personal, ben aprofitat pels seus compatriotes, tots ells, molt bons músics.

Deixant a part, i tornant a insistir altre cop, lo tòpic dels títols i les lletres, com per exemple "Guardians", aquestes són cançons extenses que proven d'explorar les possibilitats del power sense excedir-se en pompositats, resultant un projecte sincer tot i que, ni innovador ( qui pot auto anomenar-se d'aquesta forma? ) ni, en absolut, inadequat.

Bona estrena, en quant al nivell musical però que hauria de millorar per a que futurs treballs puguin arribar a ser del gust de l'oient del gènere.