Aquí tenim a un grup jove de happy metal, liderada per Víctor Bielsa, guitarra i compositor qui segurament acaba de sortir d'una escola privada només per a nois o bé està estudiant per a capellà, doncs no m'imagino qui pot tenir una idea del amor així, pròpia de 3 o 4 dècades enrera.

Lletres edulcorades a més no poder sobre una música que normalment acompanya, tot i que en algunes cançons tenim mostres de bones idees, i són antics però que resulten els recursos per a suplir les limitacions en l'apartat tècnic.

Podria passar pel típic Happy Metal edulcorat, si no fos per la veu. Porto hores provant d'entendre a aquest cantant i no ho aconsegueixo. A "Confianza Rota" puja i baixa amb normalitat, sense mostrar ser un gran cantant, però sí decent. En canvi, a cançons com "La Última Noche" no para de fer falsets, sense progressió per a arribar-hi (en canvi sí que hi ha progressió per baixar), i arribem a la tornada i ens trobem que sense emprar el falset arriba quasi als mateixos tons, podent meloditzar i essent menys desagradable a l'oïda... Tan cars estan els productors?

Happy Metal amb algun intent d'arribar a Power, amb un bon so, tècnicament senzill (poc més es pot demanar en aquest estil vist el panorama) i lletres aprofitables per aquells que només poden tenir una xicota d'aquestes plastes que només vol frases romàntiques abans de cada petó o conversa, aquí tenen recursos per a tenir a la xicota contenta durant un parell de mesos.

Lluís