Ansiós estava per saber quin tipus de disc traurien els quasi oblidats Europe després de tant de temps. Seria un intent de recuperar el so i èxit del famosíssim "Final Countdown"? Seguiria la línia del magnífic "Down to this Earth"? Seria més semblant a la música que fan John Norum o Joey Tempest en solitari?

Doncs cap de les anteriors. Europe acaben de composar i treure un disc que no els pega gens si penses en el seu passat, cosa que no és dolenta, sinó tot el contrari. Les bases rítmiques són potents, amb distorsions i riffs molt a la "Black Label Society", encara que suavitzades per la sempre genial veu de Tempest, que no ha perdut res d'aquella personalitat que l'ha caracteritzat sempre com una de les millors goles del rock més melòdic.

Val, no tot el disc és canya, i així cançons com "Hero" ens retornen una mica a la suavitat dels 80, tot i que amb una frescor molt acord amb els gustos dels nostres temps.

En la meva opinió, Europe han pres la millor decisió: adaptar-se als temps, trencar amb les fórmules que els varen donar l'èxit en el passat i intentar-ho des de "quasi" zero, i d'aquí el títol del disc, suposo. Per als qui busqueu el "Final Countdown II", millor continueu buscant per la secció d'AOR. Per als qui aprecieu la classe i la qualitat, molt recomanable.

Fausto
-----------------------
A finals dels 80, alguns ens posicionàvem a favor d'Europe davant del bàndol de pijos i nenes que es creien fores de sèrie per escoltar quelcom tan heavy com Bon Jovi. Després, borratxo, punky o desquiciat que et trobaves pel carrer, et venia cantant el "Final Countdown" per a que el convidessis a un cigarret, i també vàrem acabar odiant Europe.

Ara, et venen les noves generacions i et diuen "joder, quina sort vas tenir en viure i gaudir de la gran època de Bon Jovi i d'Europe"... t'adones que tan sols havies escoltat bé el primer disc sencer de cadascú, i després tan sols singles, perdent-te tota la qualitat d'ambdós grups, en realitat, qui ho ha gaudit millor han estat els que van arribar després i van escoltar atentament els cd's.

Per sort, ens va quedar en John Norum, que es va sortir de la primera línia del rock, va apartar-se de la comercialitat i fou component i tocant bons temes.

Ara, quasi 15 anys després tornen, i ho fan tirant-nos per terra els nostres dubtes i prejudicis. Això és una tornada digna i no la de molts grups que tornen a fer el ridícul durant un parell d'anys per jubilar-se amb quelcom de pasta.

Hard Rock del bo, modern, magnífics canvis, bones composicions, grans idees… davant del que un ha d'oblidar el passat i treure's el barret.

Un sol tema que podem considerar comercial, "Hero", per sortir a les ràdios que els recorden únicament per l'odiós compte enrera, la resta és una lliçó de rock.

Lluís