 Malgrat que la primera impressió que produeix la portada d'aquest disc sigui la del manual del perfecte sadomassoquista, no es tracta d'això, encara que no falten referències varies i diverses a tan bucòlica tendència, que es revelaran en alguns dels temes ("The Flesh Divine", "Suzanne"...) d'aquest quart disc dels alemanys EverEve.
El grup ha patit una petita reestructuració, sent el teclista del grup MZ Eve 51 l'encarregat de les tasques vocals d'"E-Mania", mentre que en "Regret" havien tingut un cantant convidat "in extremis" per suplir en Tom, que es va suicidar després de l'"Stormbirds" víctima d'una intensa depressió, cosa aquesta no exempta de relació amb la filosofia de la banda.
En linies generals segueixen l'evolució que ja va marcar el pas del seu segon disc "Stormbirds" al seu genial "Regret": augmenta la presència de basees tecnològiques a càrrec d'en Joerg Huettner (Dorsetshire, Monaco X...), que ha sabut encaixar les seves programacions amb el Gothic Metal de bases convencionals; tant la base rítmica com les guitarres són bastant més pesades que en el seu ja elogiat "Regret", fet aquest que, junt a les atmosferes fosques i prou melanconioses aconsegueixen crear moments en què una intensa i febril angoixa s'apodera de l'oient ("Suzanne"). L'excel·lent producció de la bateria (a càrrec d'en Gerhard Magin - Crematory, Theatre of Tragedy), dóna com a resultat la implicació de l'oïdor en la música del grup, això és, la bateria esdevé en un poderós i apassionat palpitar que en el que dura una exhalació canvia el ritme del teu propi cor per emportar-se'l al seu terreny i fer-lo partícep de les seves psicòtiques emocions ("Pilgrimage", "Seethetruth").
Tribalitat atemporal, irracionalitat assassina, adrenalina a nivells perillosos, orgàsmica simbiosi entre ràbia i violència, deliris electrònics, límits monstruosos de la inconsciència, duresa, obscuritat... són els elements que es conjuren en aquest teatre de folla maquinària lasciva al servei d'un ardorós instint passional.
Ivan Sàez
|
