Nou disc d'aquests suecs que practiquen un metall a mig camí entre el melòdic i el progressiu, i unes lletres i unes melodies tan tristes i melanconioses que semblen sagnar.
Ja ens van impressionar amb els seu anterior treball "Solitude · Dominance · Tragedy", i ho han tornat a fer amb aquest "In Search of Truth", potser per un major equilibri entre les seves dues vessants, melòdica i progressiva, que comporta uns temes que es digereixen amb molta més facilitat, menys barrocs i més lleugers, a part d'algun toc power que li dóna més velocitat.
El disc és una evolució natural de la seva carrera discogràfica, segueixen amb aquells teclats amb so a piano clàssic en mans de Mozart a les portes de la mort composant el seu Rèquiem per si mateix (amb la copa de vi sobre el piano, el cap baix i deixant caure les mans sobre les tecles), so omnipresent en totes les cançons i al llarg de les mateixes i que remarca la tristor que desprenen els temes.
Aquesta evolució implica mantenir el seu estil i les seves lletres però obrint una mica la seva música perque sigui més accessible al públic de bon paladar, doncs tampoc és un estil que hagi de rebentar llistes d'èxits... però sí pot ser un disc a tindre en compte entre tots aquells que no esperen ansiosos la sortida del nou disc de Metallica (ja sé que amb aquest final m'he carregat l'ambient lúgubre i serè creat ulteriorment, però no m'ho he pogut callar).
Lluís Batlle
|
