Cada any i mig o dos anys tenim un nou disc de l'amant dels ventiladors, en Tom S. Englund i els seus col·legues. Ells són els suecs Evergrey i aquest és el temps necessari per donar un passet més en la seva evolució musical.
Després de la canonada del seu “Monday Morning Apocalypse” tornen a terrenys menys contundents, encara que sense recuperar la part de melancolia perduda en aquell cd. Seria el que tots coneixem per “Un disc més madur”, o el que és el mateix, menys potència i més qualitat, vaja, el que es resumeix en la frase de “es fan grans”. Encara que trobi a faltar aquest punt de canya que van tenir un mal dilluns (com si n’hi hagués de bons) en l'aixecar-se, que per a mi és l'únic que els havia faltat en els seus anteriors discos, no em queixaré ni posaré el crit al cel, perquè hi ha grups que tenen els seus alts i baixos, però hi ha grups que tenen una constant: la qualitat, i Evergrey la tenen des de sempre.
Si perdem potència i no recuperem melancolia, Què ens queda? Doncs bones cançons de metall melòdic amb aquest toc de foscor i un punt de depressió que pocs elegits saben donar i que els dóna aquest toc distintiu perquè cada any i mig anem mirant a veure si ja ha sortit el seu nou disc.
No ens ha impactat com ho va fer el “Monday…”, però estem orgullosos de poder escoltar aquest nou “Torn” i poder dir que Evergrey segueixen aquí.

Lluís