Per qui encara no sàpiga el perquè van cancel.lar la seva última gira europea, o com pot ser que hagi canviat gairebé tota la formació respecte a l'últim disc, els direm que va haver-hi un mal rotllo entre tots ells que va anar in crescendo durant els mesos anteriors a aquella gira, i tractant-se d'un grup d'amics que tocaven junts, van decidir desfer la banda abans d'acabar amb la seva amistat, i que cadascun se n'anés pel seu costat.
Tots els components d'Evergrey havien adquirit el reconeixement merescut al llarg d'aquests últims anys, almenys entre músics i crítica, i encara que no per part de la majoria del públic metàl.lic, sí per part d'aquesta audiència elitista que busca sempre el millor. Així doncs, tots ells ja tenien com a mínim un projecte paral.lel, i aquesta dissolució no va ser un gran trauma per a ells.
Potser sí ho fos per a en Tom Englund, el vocalista i líder que tenia a aquesta banda com la pròpia i principal, i sembla que no va saber estar sense Evergrey, així que va reclutar a una nova formació, conservant solament al teclista (i a si mateix, per si algú ho dubtava), i amb ells ens presenta aquest "GloriousCollision".
Aquest "GloriousCollision" és un disc que ens ha deixat una mica freds, sí que manté aquestes melodies malenconioses sobre aquestes atmosferes tan típiques de la banda sueca, però sobre una base rítmica que ha perdut massa enters en intensitat i frescor.
Aquells temes tan frescos, impredictibles i intensos han perdut massa de tot això, portant-nos per un camí molt diferent al de l'excitació intel.lectual pel qual ens havien acompanyat els seus últims treballs.

Lluís