Bé, puc dirr que l'afirmació fa honor a la veritat. Aquests alemanys (i suís) s'han tret deu autèntics grans temes de hard rock clàssic amb tocs melòdics; cadascun dissenyat per a convèncer als fanàtics d'aquest gènere de música. Els teclats són excel·lents, i sobre tot, tenen un so molt cuidat (no sonen a orquestra de festa de poble, que és el que acostuma a passar en aquests casos). La guitarra de Robby Boebel destaca pels seus solos que no per ràpids deixen de tenir un gran feeling. La veu de Carsten "el llangardaix" Schulz té aquell toc d'aspresa que aquest tipus de música necessita, i de vegades arriba a recordar al millor Robin McCauley.

En altres paraules, han dissenyat un disc que encantarà als amants del hard rock melòdic. Per als que ens quedem en aficionats al gènere, ens surt una reflexió: si això es considera disc de l'any de hard rock melòdic, i sense (insisteixo) menysprear en absolut el magnífic treball que han fet aquests quatre músics (estem parlant d'un tros de disc, que ningú se n'oblidi), potser algú hauria de contractar un científic il·luminat (tipus el de ReAnimator) per donar-li una mica de vida al gènere.