Si traguessis un cd bo, que et sentissis orgullós d'ell, de les seves melodies, dels seus ritmes, etc... i quan llegissis les crítiques, t'adonessis que la gent passa absolutament de tot el que hi ha en el disc i centra la seva atenció en comparar-te amb Guano Apes, Què faries? Hi hauria moltes solucions, aprofitar la comparança, canviar d'estil, buscar altre productor, canviar la base rítmica dels temes.... però clar, serien solucions massa típiques, i pel que es veu, la Masha, l'emblemàtica vocalista d'Exilia, no té gens d'espècimen típic i tòpic, així doncs, a fumar tres paquets de cigarrets al dia, un parell d'ampolles de whisky i obtenir una veu com resultat que s'acosta més a la d'en Lemmy que a la de la Sandra Nasic.

Vaja, no sé si el mètode ha estat aquest, però impacta escoltar aquest canvi a una veu més ronca, encara que després de l'impacte, la trobes força especial, igual que la música, però això ja no ens sorprèn tant, ja que al seu "Unleashed" ja ens havien demostrat que podien fer-lo bé.

En l'apartat negatiu direm que li costa arribar a alguns registres, però en el positiu direm que segueix la línia de bon metall, i que qui els descobreixi amb aquest "Nobody Excluded" no els compararà amb Guano Apes ni de conya (posaríem el càncer de pulmó en el negatiu, però si guanya un judici milionari contra l'empresa de tabac potser passa els seus últims dies millor que mai).

Lluís