"Six Degrees Of Inner Turbulence". Algú té la més remota idea de a què o al què es correspon aquesta indicació, paràfrasis?

Per sort el poc encertat nom del disc, és la mínima reproducció o homenatge als responsables de "monuments" artístics com "Take The Time" entre d'altres. No es detecta una imperfecció o clonatge dels esquemes que creen Petrucci & co. Potser perquè estan molt fora del seu abast ...

I és així perquè el fet de tocar metal progressiu no és tan senzill com el "One, two, three, four, let's go!" dels mítics Ramones. Cal quelcom més que dominar tres acords, i en el cas de dominar-ne forces més, no és fàcil donar-los-hi un atractiu, un "feeling". El cas és que aquest grup no ho té fàcil doncs s'ha decidit a entrar en un camp plagat de mines. Si el món de la música, en general, ja ho és, el fet de complicar-se a sí mateixos l'existència, intentant crear alguna cosa més que no sigui l'obvi o allò tant típic, tot això comporta una dificultat afegida per la que molt pocs arriben a ser els escollits. Per a ser-ho, han de demostrar molt més, doncs el fet de cercar la teva identitat, no ha de convertir-se en el fet de trobar un so i repetir-lo fins a l'infinit. Ells ho han fet i m'han acabat causant un profund avorriment.

Devi