Et fa pensar el fet que tants grups, Nightwish, Crematory, ara sembla que tornaran Angel Dust, els que ara tractarem Fear Factory, se separin i no fa ni dos dies i ...TORNEM! Et fa pensar encara més que la banda de Burton C. Bell torni a la palestra sense un dels seus membres fundadors: Dino Cazares.

Donaria molt de pensar tot, però el més important, i és, al cap i a la fi, el que realment importa, que tornin amb el seu millor disc des del "Demanofacture".

La seva irregularitat en els seus dos àlbums anteriors, quedava lleugerament oculta per la seva facilitat en crear autèntics hit-singles del món del metal. Això no obstant aquí a "Archetype" han consumat, per fi, un àlbum per parlar-ne de cap a fi. Han treballat cada cançó i les han pensat correctament, cosa que li dóna al disc una sensació de conjunt sòlid i satisfactori, per als que són adictes a la observació de fins a l'últim detall com jo, i molts que ens agrada fruir de més d'un parell de temes bons per disc.

Més enllà de la polèmica que es pugui suscitar entre els fans l'abandonament, refús, expulsió de Cazares, el seu substitut no té res que envejar-li. Compleix amb una missió per a la qual no has d'ésser un geni de la tècnica, sí però, de la velocitat i la temper, cosa no tan complicada. Herrera és qui més et fa gaudir presentant tota una gamma de recursos a cadascun més ràpid i contundent; segur que dels quatre és qui millor s'ho ha passat amb les noves composicions, perquè el seu colpejar constant és per gaudir-ne totalment.

Benvinguts una altra vegada.

Devi