Sembla que la moda de terrasses estiuenques ha arribat al món del rock, i aquest estiu no paren d'aparèixer bandes post-grunge alternatives-experimentals, amb bases rítmiques poc contundents pel que ens té acostumats l'estil, i ambients més atmosfèric-psicodèlics que les bandes més purament post-grunge.
En resum, un rock alternatiu una mica més interessant alhora que lleuger del que ens tenen acostumats les bandes actuals, siguin imitadors de Nickelback o no.
D'entre totes aquestes bandes que van apareixent, n'hi ha de noves i de les que porten ja el seu temps però que tampoc havien destacat massa, com és el cas que ens ocupa, el dels americans Fair to Midland que, amb est, porten ja cinc discos.
L'estiu és bon moment per provar sort, perquè no és la millor època quant a grans noms, es reserven per a tardor o hivern, i així és un xic més fàcil destacar si fas les coses bé.
Aquest és el cas de Fair to Midland, amb aquest interessant "Arrows&Anchors" de tal nivell d'experimentació que alguns llocs els consideren directament com a banda de rock-metall Progressiu, quan el regustet que ens deixa és bastant diferent al que sol deixar aquesta etiqueta.
Experimenten amb sons, atmosferes i ambients, ritmes i melodies, de forma bastant encertada en bona part d'aquest nou disc, destacant "Musical Chairs", que ells mateixos ja han triat com single del cd, amb molt bon criteri.
Música estiuenca, digerible i alhora, interessant i experimental. no recomanada per a ments extremes i fosques, però de totes formes, ja se sap que aquestes ments a l'estiu estan tancades en algun taüt o similar.

Lluís