CRÍTIQUES DE CDS

Fair Warning
Títol Aura (2009)
Segell Metal Heaven

Apa, anem a per una enquesta: Qui creu que Bruce Dickinson està encara amb Maiden perquè és on més a gust es troba, les seves composicions i els seus gustos musicals es veuen reflectits perfectament en qualsevol dels discos dels últims anys, etc… o està en Maiden per la pasta?
Aquí tenim un cas semblant, el d'Helge Engelke, qui està amb Fair Warning, i després ens meravella amb Dreamtide. Fa temps ja que un mateix so pot sonar una mica al mateix de sempre, que no està mal, i per anar escoltant no molesta, o bé pot sonar amb aquesta espurna que marca la diferència.
Aquesta és la diferència entre Fair Warning i Dreamtide. Fair Warning aporten un Hard Rock bo, decent, que es deixa escoltar bé, però que no meravella com ho fan Dreamtide entre la massa poca gent que els coneix.
Fair Warning fa molts anys que van editant discos, van fent, però sense l'espurna que està vist que poden tenir, però per a què cercar-la si ja tens els teus fans que et compraran els discos si són mínimament decents?
És com si al xicot de la Paris Hilton li presenten a un encreuament de Cristina Scabbia i Angelina Jolie, però passa d'ella perquè la que té és famosa i no li importa que l'altra pugui ser més guapa, intel·ligent i agradable…

Lluís

< Torna a l'Índex