Un, dos, tres, un dos, tres, jo em calmaré, jo em calmaré... Déeeeeeeuuuu!!! Per què ens tortures d'aquesta manera??? Més Rhapsody no!!!

Tot i que em foti de mala manera he de fer una confessió: a mi la primera vegada em va agradar... i molt. Encara recordo el lloc i el que vaig sentir en aquell moment... sí, he de reconèixer que em va agradar. Bé, i quan aquell dia vaig arribar a casa vaig repetir.. em va agradar més i així vaig seguir amb més i més freqüència. Però a mesura que els anys han anat passant... ja cansa, perquè és que cada vegada és el mateix i un s'acaba avorrint... I serà que no ho hem dit vegades, doncs res, més ho dius, més grups surten imitant als Rhapsody.

Aquests surten de França, i per a que no es notés tant el seu so Rhapsodià van buscar quelcom per dissimular, i ho van trobar a la veu, a càrrec de l'espanyola Elisa C. Martin, vocalista dels recentment "desapareguts" Dark Moor (hi ha gent que aguanta poc a l'atur). Crec que amb el que he dit, està més que descrit aquest cd: Power Metal Èpic-Simfònic fruit de la unió del so Rhasody i Dark Moor, pel que no fa falta tenir masses llums per concloure que gastar-se els diners que val aquest disc en una nit d'alcohol i passions desenfrenades en locals de noies de bon veure és invertir.

Sergi