Quan alguna cosa va bé, ho canvies i comença a anar malament, ho retoques una mica i acaba per anar pitjor, què fas? Suposo que estarem d'acord que el més assenyat és intentar tornar al principi i començar de nou amb la mateixa mentalitat i sota les mateixes bases que et van dur pel bon camí. El problema ve quan això que anava bé, era molt relatiu, tan relatiu que tampoc ho usaríem d'exemple per a ensenyar música als nostres fills.

Què té a veure tot això amb Falconer? Doncs bé, un debut musical prometedor seguit d'un segon disc no tant a l'altura però que més o menys mantenia el tipus, va precedir a un canvi en les veus i a dos malsons discogràfics consecutius. Ara, quan donàvem a la banda sueca per més morts que vius, s'executen dos canvis: 1- La tornada (o intent) al so del seu debut discogràfic (Power-Happy Metal melòdic èpic amb tocs folk), i 2- el retorn del seu vocalista Mathias Blad que tan bon paper va completar en els seus dos primers àlbums.

Resultat: Un cócktail d'antihistamínics amb alcohol de 80º preparat per a dormir d'una tirada durant una setmana seguida. Encara que hi ha cançons que musicalment arribin a estar bé i moments que la veu de Mathias sigui agradable d'escoltar, el conjunt d'aquest "Northwind" és més aviat fluix i poc convencedor, pel que difícilment escoltarem alguna cançó d'aquest disc enlloc que no sigui en el seu funeral.

Sergi