En la imaginació d'un no iniciat, el concepte "folk extrem" deu ser quelcom semblant a una colla de gent amb gaites i panderetes desbudellant-se els uns als altres amb destrals i ganivets de carnisser. No negaré que aquesta sagnant imatge estimula la meva ment malalta, però bé, això no ve al cas.

Darrerament els amants del folk-viking metal estan d'enhorabona amb l'edició de grans treballs com els de Moonsorrow, Asmegin o el que ens ocupa en aquesta ressenya, Falkenbach. Aquest grup és un projecte en solitari de senyor Vratyas Vakyas, personatge d'origen islandès i amb el talent suficient com per aconseguir barrejar melodies típicament nòrdiques amb estructures i sonoritats pròpies del metal i sortir-ne totalment airós.

La presència d'instruments més clàssics com la guitarra acústica o la flautes donen al "Ok Nefna Tysvar Ty" la seva dosi més folklòrica, mentre que les melodies èpiques de teclat i els coros taverners li donen al conjunt del disc el darrer ingredient que ens faltava perquè ens sigui totalment impossible eludir una ràpida visita a la nevera per tal d'arreplegar totes les cerveses o altres derivats alcohòlics que hi puguem trobar.

Un altre element que cal destacar d'aquest disc és el gran treball realitzat en l'artwork de la portada, amb un impressionant dibuix que reflexa a la perfecció el contingut de l'àlbum, i que ens deixa entreveure que aquest disc resulta ser més místic i espiritual que el que ens té acostumats habitualment aquest gènere. Però que ningú s'espanti, aquest element místic i espiritual no té perquè entrar en conflicte amb el component etílic anteriorment citat. És més, segur que ambdós elements es complementen a la perfecció.

Ivan Cateura