Abans de res, he de dir que aquest és el primer disc que escolto de Falkenbach. Ja m'havien dit que, tot i que hi ha moltíssims grups que fan això que anomenen viking metal, aquest grup és un claríssim exemple de bon metall nòrdic.

I he de dir que no van caler més d'una o dues cançons per poder-ho confirmar. Cal aclarir que aquest disc no és gaire dur si us espereu alguna cosa semblant a Amon Amarth. No té res a veure.

Vratyas Vakyas combina amb gran habilitat moments ràpids i furiosos de bon black metal amb moments més lents i èpics (fins i tot acústics) d'allò més brillants.

La producció és clara i, tot i que no es mostra un gran virtuosisme tècnic, tot és on ha de ser; es demostra que les virgueries no són necessàries per crear una gran atmòsfera.

Veient la qualitat d'aquest disc, no vaig poder evitar escoltar-ne més, i vaig trobar que aquest últim cd no suposa un gran salt endavant pel que fa als altres discs, però jo sóc del parè que si una cosa és bona, no hi ha raó per canviar-la.

Un gran disc per als aficionats del gènere.

Dámaso